Narrativa audiovisual

• Idea - tema
  
• Argument
  
• Trama
  
• Personatges
  
• Punt de vista
  

Un relat està estructurat, bàsicament, en tres parts: 

La presentació, el plantejament o l’inici

Ens diu a quin lloc i a quina època se situen els personatges que surten a la història. També ens introdueix la qüestió o el problema que desencadenarà la història.

El nus

Ens explica com es desenvolupen els fets que constitueixen la història. És la part més llarga del relat.

El desenllaç o final 

Ens dóna la solució de la història, és a dir, ens explica de quina manera s’acaba. Pot ser:

• Tancat: el conflicte es resol.
  
• Obert: el conflicte no es decideix de manera clara i el lector pot imaginar diversos finals.
  

Tema:

És la idea que es vol transmetre al llarg de la trama.

És una idea central latent en el relat, cal descobrir-la, no és explícita.

Poden ser valors universals com la valentia, el valor de la intel·ligència més enllà de la bellesa, l’enveja, etc.

Argument (story):

És el que es narra, la història en si, el conjunt de fets narrats en ordre cronològic no necessàriament de la mateixa manera en que s’expliquen en la trama (Plot).

Trama i argument, llavors, actuen com ‘resums’ que narren la història original amb un menor nombre de paraules. Per identificar tant a la trama com l’argument d’una història cal fer un procés de síntesi.

De la idea al guió

El primer pas és la redacció d’una espècie de story line - resumir el tema en tot just una o dues frases - on s’explica la idea general del relat.

A partir de la idea es desenvolupa l’argument: situar la història en un temps i un espai determinats, caracteritzar els personatges i enumerar les escenes que succeiran a la narració.

L’argument ens ha de servir de guia crear la trama. En ella haurem d’organitzar la història que apareix de manera lineal en l’argument de la manera que més ens pugui convèncer, indicant el to, el punt de vista del narrador i la successió de fets, sigui lineal o no.

Llavors serà el moment d’escriure el guió, que ja incorpora l’estructura, els textos, imatges, etc. 

El guió l’haurem de construir en funció del mitjà i el suport de la nostra narració.

La trama és l’estructura que es fa servir per explicar una història

La trama es diferencia no és el mateix que l’argument. La trama busca establir connexions causades entre els diferents elements de la narració, i no solament descriure la successió d’una seqüència d’esdeveniments.

Estructura lineal:

És el tipus més freqüent i consisteix a explicar els fets seguint un ordre cronològic.

Aquest ordre pot ser invers i explicar una història començant pel final.

Estructures no lineals o discontínues:

L’ordre temporal dels fets s’altera.

Hi ha diversos recursos per ordenar els fets de manera discontínua:

• El relat s’inicia en ple desenvolupament de l’acció. És tracta d’un començament sobtat: in media res.
  

• Pot fer un retrocés en el temps: flash back o racconto
  

• Pot avançar-se en el temps: flash forward.
  

Estructura en paral·lel o de contrapunt:

Dos personatges expliquen la seva història i la narració alterna fragment d’una i altre història per establir relacions.

Es presenten històries entrecreuades que conflueixen cap a una resolució comuna.



Estructura coral:

Un mateix fet és presentat des de diferents perspectives, que coincideixen amb els diferents personatges de la història.

Segons la seva funció:

1. Principals: aquell o aquells que destaquen sobre els altres.

• Protagonista: al voltant d’ell / a gira el relat; necessàriament ha de destacar per sobre de tots. 
  
• Antagonista: s’oposa al protagonista o està en conflicte amb ell.
  

2. Secundaris: aquells la importància és menor, encara que de vegades adquireixen rellevància en algun episodi, serveixen per conèixer millor els personatges principals o són importants perquè l’acció avanci. 

3. Fugaços:
aquells que apareixen en algun episodi amb una funció poc important, i desapareixen en els restants.

Segons la seva caracterització: 

• Rodons: representen els conflictes psicològics dels éssers humans, el seu món intern és molt complex i es van formant a mesura que avança la història, és a dir, evolucionen. 
  
• Plans: no presenten conflictes psicològics ni evolucionen al llarg de la història.
  

Individuals/col·lectius

• Individual: és un personatge concret. 
  
• Col·lectiu: és un conjunt d’éssers que han perdut els seus atributs individuals per passar a funcionar com un grup.

El llenguatge audiovisual

Dimensió:

Segons si l’enquadrament és més obert o més tancat, diferenciem diversos tipus de pla, sobretot en referència a la figura humana. La tria d’un tipus de pla no és només una qüestió estètica; depèn molt de la càrrega de significat que volem afegir a la imatge. En els plans curts, per exemple, hi ha molta més càrrega expressiva que en els oberts, en què les expressions del rostre passen més desapercebudes; però en canvi, en els plans oberts podem situar més el personatge en el context o en relació als altres personatges.

Angulació:

L’angle d’enquadrament és el punt i la direcció en què col·loquem la càmera respecte de l’objecte o personatge. Segons l’alçada des de la qual enquadrem distingim diversos angles d’enquadrament: normal, picat, contrapicat i zenital.

Moviments:

Quan la càmera no està fixa, distingim tres tipus de moviment: la panoràmica, el travelling i el moviment lliure.